En algunes societats comunitaristes una part del temps ja sigui diari, setmanal o anual es dedicava, i es dedica, a la realització d’una tasca en benefici d’allò que és comú. La construcció d’un equipament públic (per exemple, l’escola) o d’una infraestructura necessària (per exemple, el clavegueram), ocupaven durant un temps a persones del poble o la comunitat que no rebien per aquesta tasca res a canvi.