Bàner
Literatura en silenci PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Anna Ortín   
diumenge, 6 de març de 2011 18:58
Share

Segur que en algun moment ens hem adonat, per experiència pròpia, de la importància que té el silenci. No només per la vida interior de cadascú, sinó també per la comunicació amb els altres. Una conversa sol tenir alguns silencis, de vegades tant o més significatius que les paraules mateixes. Un bon discurs és el resultat d'una combinació perfecta entre paraules encertades i pauses oportunes. Un silenci pot captar més atenció que un so. Pot ser expectant, emotiu, intrigant... i ajuda a que les paraules es recolzin i flueixin millor.

 

 

També té un paper molt important en l'art. Què seria la música sense els silencis? Què curiós, l'absència de so pot ser tan important com la seva presència. I el cinema? i el moviment contingut d'una dansa silenciosa? Tot donant-li voltes al tema, he topat també amb la literatura, i amb la difícil tasca de fer present un silenci en les pàgines d'un llibre. No n'hi ha prou amb dir-ho directament, cal crear una atmosfera adequada, i ajudar a que neixi poc a poc a la imaginació del lector o lectora.

Fa uns anys vaig descobrir un escriptor que domina magistralment l'art de recrear el silenci i fer-lo significatiu. El seu nom és Sándor Márai. És un autor que ha passat una mica desapercebut (és una llàstima!), però que, pel que veig, últimament torna a estar molt de moda a les llibreries. Vaig començar llegint L'última trobada, una novel•la sobre el pas del temps, el ressentiment, l'amistat i la traïció. Plena de reflexions interessants, i també de misteri.

 

En Henrik, un vell aristòcrata tancat en el seu món, en el seu castell polsegós i solitari, rep una carta molt esperada. És del seu amic Konrád, al que no veu des de fa quaranta-un anys. Té la intenció de fer-li una visita. L'últim cop que es van veure, un esdeveniment va marcar les seves vides, i va provocar la fugida d'en Konrád. Ara, al final dels seus dies, volen aclarir la veritat entre ells. Una veritat intuïda pels dos, però mai explicitada amb paraules. Al llarg de tota la novel•la, Sándor Márai recrea una situació de quietud, però no per això d'avorriment, doncs es tracta d'una tragèdia silenciosa. Sense desvetllar més detalls de la trama, em quedo amb una de les lliçons que aprenen els protagonistes: hi ha pensaments que és molt necessari exterioritzar, però a d'altres no els cal sortir en forma de mots, perquè tenen més significat des del silenci. I una cosa més, el fet que el silenci sigui protagonista fa al lector encara més lliure d'imaginar... un silenci no és només una estona callada... pot voler dir tantes coses!

Darrera actualització de dijous, 17 de març de 2011 11:16
 
 

Cercar

Bàner

TSKV.cat

Amics de TSKV

L'Homilia del Marc,
Marc Vilarassau


Amidaments (estimatius),
Eloi Aran


De solanes i obagues,
Santi Torres


Passejant per les meves entranyes...,
Cristina Ruano


Siguiendo flechas,
Dani Villanueva


Mayo todo el año,
Ismael Bárcenas


Etiqueta,
Daniel Mercado


Cantando nuestra esperanza,
Cistobal Fones


Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner