Bàner
Tan Lluny PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Santi Torres   
dimecres, 9 de març de 2011 11:15
Share

540 són els quilòmetres que separen Barcelona d’Alger, pocs més dels que hem de fer per arribar a Madrid; 860 els que ens separen de Tunis, gairebé la mateixa distància que tenim fins a Paris. En la nostra geografia mental, el Mediterrani no és un mar petit és un abisme fet de desigualtats polítiques, socials i econòmiques. En cap altre lloc del planeta, es dóna una disparitat tan bèstia en els índex que marquen el desenvolupament humà (esperança de vida, analfabetisme, renda per càpita, salut, educació...) com en aquests pocs quilòmetres que separen el Nord del Sud mediterrani.


Els joves d’allà ens senten a tocar. A través d’internet i de la TV via satèl•lit han pres consciència de la distància i fa temps que somnien amb poder saltar-la. Allà els joves són majoria, i el futur no es veu per enlloc. Molts no coneixen altra cosa que els mateixos dirigents, la mateixa corrupció i la mateixa pobresa de tota la vida. N’estan tips. La immigració era una vàlvula d’escapament per als més atrevits, però fins i tot això, se n’ha anat en orris, amb la crisi europea. Només quedava una solució: canalitzar el descontentament cap al carrer, cap a la plaça, i la revolta ha esclatat.
Cada país té la seva especificitat, però el malestar de fons és un de sol. Arriba un moment que la manca de futur toca fons i un perd la por, perquè de fet ja no té res a perdre. És aquell moment en què els aparells estatals de la repressió es converteixen en inútils perquè són instruments que es basen precisament en la por: por a morir, por a ser empresonat , por a ser torturat... Però que és això en comparació a una vida sense esperança?
Els joves i no tan joves d’aquí, hauríem d’anar escurçant les distàncies mentals amb aquella situació. Hi ha en el malestar del jove tunisià o egipci, moltes coses que no ens són del tot estranyes, i menys ara, que veiem amenaçats molts dels pilars que ens donaven una certa seguretat. Optar pels murs avui no serveix de res, com tampoc  serveix de res la il•lusió de què tot tornarà a ser igual, i que l’abisme tornarà a ser abisme així que remuntem. Hi ha alguna cosa en el sistema que ens diu que allò que allà es defensa no ens és del tot aliè, quan segons les estadístiques la taxa d’atur a Barcelona es situava el 2009 en un 33% entre els joves de 20-24 anys , i el nombre de desnonaments a tot l’Estat entre gener del 2008 fins al tercer trimestre del 2010 va ser de  prop de 100.000 . 
Les situacions s’aguanten per la inèrcia, fins que arriba un dia que algú es cansa i diu prou. Hauríem de tenir ben present l’anhel que es respira en tot el moviment de revolta àrab, sobretot en allò que té de pacífic, democràtic i esperançador. De fet Alger, Tunis o la plaça de Tahrir (alliberament) no són pas tan lluny.

 

 
 

Cercar

Bàner

TSKV.cat

Amics de TSKV

L'Homilia del Marc,
Marc Vilarassau


Amidaments (estimatius),
Eloi Aran


De solanes i obagues,
Santi Torres


Passejant per les meves entranyes...,
Cristina Ruano


Siguiendo flechas,
Dani Villanueva


Mayo todo el año,
Ismael Bárcenas


Etiqueta,
Daniel Mercado


Cantando nuestra esperanza,
Cistobal Fones


Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner