Bàner
Pringats o compromesos? PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Xavi Casanovas   
dijous, 28 de juliol de 2011 10:11
Share

Avui en dia poca gent està disposada a renunciar a res. Època de somnis en què se’ns fa creure que tot està al nostre abast, no ens atrevim a tancar cap porta de la nostra vida per por a perdre oportunitats. Voldríem viure quatre vides alhora: la de l’estudiant modèlic, la del futbolista famós, la del personatge mediàtic, la de l’altermundista compromès,… i al no renunciar a cap d’elles no n’acabem vivint cap ni una.
I això d’alguna manera està fent que la societat tal qual la coneixem sentim que s’enfonsi. Perquè els ciments del nostre teixit social, de les entitats que donen vida als barris, dels partits polítics, de les ONG’s,… estan fonamentats en persones concretes que han renunciat a tota la resta i han decidit dedicar la seva vida a una sola cosa.
Per il•lustrar això un cas concret: al Poble Nou hi ha el famós Casino de l’Aliança. Entitat històrica de gran pes dins el barri. Hi vam anar per veure la possibilitat de llogar un espai per una celebració. Quan hi vas et reben una parella gran, que et comença a ensenyar fotos de tot el que s’hi ha fet des de fa més de 30 anys. I ells sempre han estat allí acollint la gent, pilars del Casino. Aquesta parella ha fet una aposta per un espai comunitari i hi ha deixat la pell, la vida. I probablement si el Casino de l’Aliança té un reconeixement i prestigi al barri, no és perquè s’hi hagin deixat molts calers en fer un gran pla estratègic, sinó per aquestes dues persones anònimes que han renunciat a tot per una vida al peu del canó.
La resposta més escoltada a tal actitud seria: “Què pringats!”. Una societat que pensi que aquell que es compromet, per senzilla que sigui la causa, és un pringat, acaba de signar el seu certificat de defunció. O és que hem conquerit la democràcia i els nostres drets sense compromís? Què ens diu la història? No dic res de nou. Tan sols continuo constatant allò dels valors líquids i la societat líquida de Bauman.
Quan hi penso em fa cert vertigen. A mi també m’està tocant triar i renunciar i no es gens fàcil, però si és alliberador. Em trec el barret quan parlo amb gent que ha fet certes opcions, no per la radicalitat en si sinó per la gosadia en posar totes les fitxes en la casella d’una causa a priori perduda. Penso en el Lluís deixant-ho tot per anar al noviciat en un món secular que no valora gens la seva opció; en el Pere i la seva opció de vida comunitària quan la societat ens crida a viure el màxim d’aïllats i a ser consumidors individuals; a la parella amiga que renuncia a una carrera professional d’èxit per a poder educar els fills que recentment naixeran donant-los el millor del que tenen: el seu temps.
Intueixo que alguna cosa està canviant. Penso en tota la gent de les acampades, el moviment 15M, en persones concretes que han optat per una causa i estan renunciant a moltes coses pels seus somnis. Potser aquest 2011 s’estiguin començant a posar els pilars d’una nova societat per a tota una generació, no líquida, sinó sòlida i compromesa.

 
 

Cercar

Bàner

TSKV.cat

Amics de TSKV

L'Homilia del Marc,
Marc Vilarassau


Amidaments (estimatius),
Eloi Aran


De solanes i obagues,
Santi Torres


Passejant per les meves entranyes...,
Cristina Ruano


Siguiendo flechas,
Dani Villanueva


Mayo todo el año,
Ismael Bárcenas


Etiqueta,
Daniel Mercado


Cantando nuestra esperanza,
Cistobal Fones


Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner