Bàner
Des de l’abisme PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Santi Torres SJ   
dimecres, 20 de juny de 2012 08:44
Share

Aviso des d’un bon principi: el que escriuré tot seguit està escrit sota la impressió que m’ha provocat la lectura de la tercera part del còmic de Miguel Fuster (“Miguel, 15 años en la calle”), titulat “Barcelona sin mi”.  Miguel  va arribar a ser als anys 80 un important i reconegut il·lustrador. Després, però, tal com s’explica en el llibre “els excessos, l’alcohol i la mala fortuna (se li va cremar la casa) van fer que acabés vivint al carrer”.  Hi va ser quinze anys, fins que gràcies a la seva pròpia voluntat i a l’ajuda d’Arrels Fundació va poder sortir-se’n poc a poc, i el que és encara més extraordinari, va poder-ho explicar mitjançant el seu art.


No faré aquí cap valoració del dibuix, la deixo als experts o aficionats que en puguin tenir coneixement, sinó que em centraré només en una cosa: allò que el dibuix i el text transmeten al lector.  Trobarem cada dia desenes d’articles que parlen de la pobresa i l’exclusió social, desenes d’estudis, també de testimonis.... Tots aquests articles, segurament tan necessaris, es mouen però en un nivell de discurs que escau a una certa asèpsia científica (fins i tot els testimonis). Parlem d’estadístiques, parlem de causes, parlem de drets socials, etc Podem intuir el dolor, però aquest queda mitigat per una racionalitat que controla. No menystinc tot això, és més en molts sentits en participo.


I és que quan un ha viscut 15 anys al carrer i pot explicar-ho, i pot dibuixar-ho, escapa de tot aquest discurs, perquè es mou en un altre nivell ben diferent, que m’atreviria a definir com el nivell de la veritat.  Sí, reconec que l’expressió és confusa, però és el que sentia mentre m’endinsava enmig d’aquells traços plens de negritud.  La veritat de l’ànima que només és possible percebre-la quan has tocat fons, i no tens res ni ningú on recolzar-te. Des d’allà un mirall, ens dóna la imatge de la societat que vivim, però no només de la societat sinó dels individus concrets que la conformem. Miguel, ens posa el mirall i el que hi veiem pot ser que no ens agradi massa: solidaritat fingida, gestos humiliants, crueltat i insensibilitat, indiferència... Però també hi copsem cors bons, empatia, autèntic apropament... Abocar-se a aquesta veritat és un exercici necessari, si bé reconec no apte per a tothom ni tampoc per a tothora. En broma recomanaria als editors que posessin en algun lloc de la contraportada del llibre allò que es posa en alguns medicaments. Però és necessari. Necessari perquè tot discurs sobre la pobresa es recolzi sobre una autèntica conversió del cor, sobre una autèntica humanització de la persona que mai vindrà de cap ideologia ni tant sols d’un genèric compromís social.


Recordem sinó Mt  25, 31ss.  Ens la juguem no en l’abstracte o la teoria de les bones paraules, sinó en l’amor.  Miguel ens dóna la visió des del qui ha patit la més fosca i llarga de les nits, Miguel és l’altre... Però només l’altre?


 

Miguel ens parla també de decisions equivocades, d’amors trencats, de mala sort, d’alcoholisme... Miguel ens parla de nosaltres, i qui no entengui això seguirà mirant-se la vida com qui contempla una pel·lícula sempre des de fora, sempre des de la seguretat de qui veu les coses com si no anessin amb ell. Miguel és l’altre però és també tu i jo. Quan ho descobreixes t’estremeixes, però aquesta consciència resulta enormement alliberadora perquè ens allibera de nosaltres mateixos, o millor de les falses imatges de nosaltres mateixos.


Segurament podem decidir afrontar o no aquesta veritat, o creure’ns que podem decidir. El cert però és que des del punt de vista del seguiment de Jesús, des del punt de vista de l’Evangeli no tenim alternativa. I això és dur molt dur. I si no ho creieu així llegiu el Miguel.

 

Més informació en el Bloq de Miquel Fuster


Santi Torres

 

Darrera actualització de dijous, 4 d'octubre de 2012 08:00
 
 

Cercar

Bàner

TSKV.cat

Amics de TSKV

L'Homilia del Marc,
Marc Vilarassau


Amidaments (estimatius),
Eloi Aran


De solanes i obagues,
Santi Torres


Passejant per les meves entranyes...,
Cristina Ruano


Siguiendo flechas,
Dani Villanueva


Mayo todo el año,
Ismael Bárcenas


Etiqueta,
Daniel Mercado


Cantando nuestra esperanza,
Cistobal Fones


Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner