Bàner
Avui és el moment just! PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Oscar Fuentes Nuño   
dimarts, 26 de febrer de 2013 10:27
Share

La paraula crisi ha entrat en el nostre vocabulari quotidià. Ens referim a la crisi econòmica i a la de valors; la crisi política i també la de la pràctica religiosa; la crisi de la família i la de l’escola o l’educació; la crisi energètica i l’ambiental. I encara en podríem afegir més a aquesta enumeració que no pretén ser exhaustiva. En resum, estem en crisi!

Inicialment, no la varem percebre com amb atenció, ens va semblar una realitat llunyana, com la crisi alimentària dels països del Sud o immobiliària als Estats Units. Progressivament, va augmentar la nostra percepció i es van alçar les primeres veus d’alerta, silenciades pel Govern i la classe dirigent. Pensàvem que seria una crisi com les altres, ràpida; els més joves, fins i tot, no n’havien viscut cap. Al final, sorgeix la sospita que la que estem vivint actualment no sigui com les altres i aquest dubte comença a convertir-se en una certesa quan ens adonem que el temps passa i no es veu cap senyal de llum. Aquesta percepció es transforma en consciència i adquireix noves dimensions.

La crisi canvia la forma de pensar, de viure, de relacionar-se, de treballar. Les primeres respostes han estat motivades, com hem afirmat anteriorment, per aquesta sensació de que la crisi seria fugissera. Es vivia al dia, amb la precarietat i la visió de curt termini que ens havien proposat com a predisposició vàlida, sense fer-se massa preguntes.

Posteriorment, ens hem adonat que el nostre país ha iniciat la via de la recessió. El quadre de referència s’ha transfigurat, és l’hora de què altres països creixin, mentre nosaltres seguim el camí invers. Hem provat d’identificar la culpa, ens hem referit bàsicament al món de les finances i de la política. Mentrestant, augmenta la desil•lusió i es perden les il•lusions. La feina s’ha convertit per tots en la nova frontera. Per aquell que el cerca, per qui l’ha perdut, per qui l’ha d’inventar o reconquerir. L’àmbit laboral no esdevé una realització, sinó una fatiga i dolor. Cadascú viu la crisi solitàriament o dins de l’àmbit familiar, que de nou s’ha manifestat com a fonamental dins de la nostra societat. Lluitem, ens estressem, ens lamentem, però en la nostra solitud. Pesem que si totes les institucions estan en crisi, com podem esperar respostes globals? Tots ens situem individualment davant la crisi, però amb aquesta actitud no la superem; al màxim  sobrevivim.

Les persones, però, parlem, piulem, creem noves relacions i idees i desenvolupem solucions innovadores. La realitat en porta inconscientment a projectar. Es troben solucions com la reducció les despeses supèrflues, l’austeritat en alimentació.... solucions individuals que gràcies a la capacitat de compartir es socialitzen i neixen iniciatives com el horts col•lectius, compartir el cotxe i altres béns instrumentals. Seria recomanable trobar vies que socialitzessin aquestes propostes. Que es mostressin a l’esfera pública. La proposta d’Esquerdes al mur que ha promogut Cristianisme i Justícia (www.cristianismeijusticia.net)  durant el temps d’Advent i que s’ha prorrogat fins al present, és una bona iniciativa a conèixer i impulsar.

Però aquest signes de transformació, provocats paradoxalment per la mateixa crisi, resten normalment a l’àmbit privat. La mateixa política manca de visió i projectualitat, és ferma a gestionar els afers urgents de la quotidianitat. L’única planificació econòmica i social existent és la dels anomenats mercats, com si fossin entitats autònomes i lliures. L’economia no es troba dins de l’esfera social que permeti la construcció del bé comú. Necessitem idees fortes e innovadores per sortir de la crisi i són únicament les persones les que es poden convertir en motor de canvi. A través de la recuperació d’instruments com la programació a curt, però sobretot, a llarg termini. Que afavoreixi la possibilitat de col•laborar en aquestes iniciatives sorgides a nivell personal perquè esdevinguin respostes col•lectives. Ens cal redescobrir i potenciar les virtuts cristianes. La fe a la possibilitat de revolucionar, de canviar, de transformar, de construir el Regne de Déu. L’esperança que ens permeti programar, ser constants, resistir i impulsar aquests projectes amb l’ajuda de l’Esperit. Per últim, la caritat, l’amor desinteressat i gratuït que ens permeti abraçar i ser solidaris amb la creu dels últims de la nostra societat. La fe i la comunitat cristiana pot ser portadora de llum en la foscor de la crisi que experimentem. Només ens hem d’arriscar... la Quaresma i la Pasqua podem ser el temps propicis!

Òscar Fuentes, sj ( Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la )

 
 

Cercar

Bàner

TSKV.cat

Amics de TSKV

L'Homilia del Marc,
Marc Vilarassau


Amidaments (estimatius),
Eloi Aran


De solanes i obagues,
Santi Torres


Passejant per les meves entranyes...,
Cristina Ruano


Siguiendo flechas,
Dani Villanueva


Mayo todo el año,
Ismael Bárcenas


Etiqueta,
Daniel Mercado


Cantando nuestra esperanza,
Cistobal Fones


Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner