Quan ens fem un propòst-it, el desitgem. Els desitjos són el motor de la nostra vida. Aquesta realitat present en el pensament dels filòsofs clàssics, com Plató i Aristòtil, així com a totes les grans religions. Però és una dimensió humana difícil, perquè crea sovint neguits i patiments. Preferim la racionalitat, pensar és, suposadament més indolor. Però en una societat racional com la nostra un dels negocis més importants, el món de la publicitat, es basa en aquesta vessant humana que caldria recuperar i dignificar en altres àmbits. Ara se’n parla, per fi, de la educació de les emocions. Tot un repte.
 

Hem de pensar que el desig és un dels fonaments de la fe, també de la cristiana, que queda transformat per la experiència creient i que potser també la porta d’entrada a la dimensió religiosa. És un pilar de totes les espiritualitats. Els grans sants, reconeguts o anònims, han viscut atrets pel desig de Déu. Per exemple, dins de l’espiritualitat ignasiana, l’ésser humà es mogut pels seus desitjos. Per això és important tenir-los en compte, sobretot els més profunds. I purificar-los, buscar la intenció recta, saber discernir, escollir, entre els diversos esperits que sacsegen l’ànima. D’aquí, allò que els Exercicis Espirituals anomenem regles per a discernir esperits –l’angelet o el dimoniet que apareixen als protagonistes dels dibuixos animats-. Fins i tot, Sant Ignasi, davant d’una gran empresa, d’algun objectiu, recomana que, com a mínim, hauríem de sentir desitjos de desitjos. Hem de ser agosarats i desitjar. I tal volta aconseguirem la fita sense esperar-ho.
 

Trobem dos consells a la Bíblia. El primer és un Proverbi (13, 19): un desig satisfet és agradós, els necis els fa fàstic apartar-se del mal. Al començament sembla difícil. Però és una recomanació senzilla, de mínims. Els desig porta a saber-se realitzat, a gaudir del benefici obtingut. Els necis són aquells que volen aconseguir el mal. No hem de dubtar mai entre una cosa bona i una dolenta, em d’allunyar-nos del mal en qualsevol de les seves formes. Però també ens hauríem de preguntar en què fonamentem la nostra satisfacció, si comptem amb els altres, etc. Els cristians tenim la sort i la responsabilitat de saber que el Regne de Déu satisfarà tots els nostres propòst-its. I que ja és present ara i aquí, encara que no definitivament. Per què no el busquem amb tot el cor? Hi ha moltes formes de treballar i ésser fidels a l’Evangeli. Els mateix Jesús ens parla del desig de molts israelites al llarg de la història: us asseguro que molts profetes i justos van desitjar viure el que vosaltres veieu, però no ho veieren i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren (Mt 13, 17). Així doncs, nosaltres que l’hem vist i sentit a què esperem en convertir-lo en el nostre  Propòst-it?