Altres pàgines dels Jesuïtes   
 
   
 
  Aquí podeu trobar tots el números publicats de TSKV.cat  
 
 
 
   
A tskv.cat hem començat a treballar en la renovació de la nostra pàgina. Volem que de la nostra feina en resulti una pàgina més interactiva, dinàmica i audiovisual.

Per a aquesta tasca, s’han incorporat nous membres a l’equip, que ja van participar amb TSKV dins del grup de creatius de la passada Pasqua Jove Claver.

Des d’aquí una salutació a tots i totes!
 
 
29 Working Hard!
 
 
 
   

 
 
28 Bon Nadal!
 
 
 
   
 
 
27 Benet Gaudi Barcelona
 
 
 
   
...
 
 
26 Comunitats 2.0
 
 
 
   

 
 
25 FREAK-IS-ME
 
 
 
   

 
 
24 Tohu Wabohu
 
 
 
   
Any 2010. Un any de 10. Un any de Déu?

Aquesta és la pregunta que, amb unes o altres paraules tots ens fem en el moment d’anar a la Pasqua. La Pasqua Jove és un espai de trobada amb altres joves, bé que ho sabem. També és un moment on cadascú té l’oportunitat de veure la seva vida i el paper de Jesús té i pot tenir en ella.

CRIDA és el lema que encapçala la setena edició de la pasqua jove. Cridem per expressar de forma intensa els nostres sentiments; Jesús crida personalment les persones. També, al nostre món, hi ha coses que ens criden l’atenció i no totes són bones. Hem de veure si per nosaltres són beneficioses o no. Cridem de joia perquè hi ha un tresor al nostre cor que ens alimenta, que ens crema per dins (bé que ho vam experimentar l’any passat, oi?).

Enguany incorporem una modificació adreçada a les persones més veteranes que ja heu participat en vàries edicions: un recés itinerant. Un camí, a peu, seguint el camí de Sant Jaume, que culmina el Dissabte sant, quan ens reunirem amb la resta de la tropa a Raimat, per celebrar junts la Vetlla Pasqual.

Com veieu cada any és diferent, cada any som diferents persones i estem en diferent situació. La Pasqua et surt al pas per ajudar-te a veure i viure la teva vida d’una forma una mica més autèntica. No deixis lloc a la mandra, anima’t! LA PASQUA ET CRIDA!

tskv.cat/pasqua10/

 
 
23 CRIDA! Pasqua Jove Claver 2010
 
 
 
   
Recentment, el món s'ha sorprès de la concessió a Barack Obama del premi Nobel de la Pau.

Amb les intervencions militars d'EEUU a països com l'Afganistàn per a garantir la pau mundial, torna a sonar l'antiga tesi pronunciada al llarg de la historia per els governants dels grans imperis: cal imposar la pau, i aquesta només es pot garantir amb una força superior a les parts en conflicte.

Els EEUU desenvolupen ara de forma primordial, aquest paper de força de seguretat planetària. Més enllà de si les seves intervencions internacionals amaguen altres interessos, aquesta postura amaga una contradicció: es pot imposar la pau? quin tipus de pau és la que ha estat imposada per la força?

L'Evangeli parla d'una pau veritable, que sorgeix de la reconciliació de les parts enfrontades. Reconciliar-se és refer un amor que s'ha fet malbé, i tornar a mirar
junts endavant. Aquesta és la pau del Regne. I la reconciliació no es pot forçar; necessita els seus temps, té un dinamisme propi. Les ferides històriques dels
pobles no es tanquen amb una intervenció militar internacional.

Però, està la nostra estimada humanitat ja prou madura per viure en aquesta pau? Potser la única pau possible en els nostres temps és la que defensa Obama. No obstant, nosaltres, com tantes altres persones arreu, seguirem treballant i pregant per un món en pau, en veritable pau.
 
 
22 La Pau Obama
 
 
 
   
.
 
 
21 Propòst-its 2010
 
 
 
   
Vacances, regals, carrers il.luminats, retrobaments familiars, sopars de curs i d’empresa. Tot això va començar per a cel.lebrar la vinguda de Déu a la nostra història, en un home pobre, humil i solidari. Per a cel.lebrar el naixement de Jesús de Natzaret. Un home que esdevingué l’esperança de molts homes i dones, i en especial dels més pobres.
 
Les festes de Nadal s’estàn convertint per a molts en les festes del Solstici d’Hivern. Això reflexa la situació del cristianisme en la nostra societat. Som pocs, i ja no podem seguir donant nom a les festes d’un calendari que és de tots, de tota una societat en la que convivim persones cristianes, agnòstiques, atees, musulmanes, budistes i de tantes altres creences i religions.
 
Cel.lebrant aquest Solstici, nosaltres cel.lebrem, amb Zacaries la vinguda d’un “Sol que vé del cel, per il.luminar als que viuen en la fosca, a les ombres de la mort i guiar els nostres passos per camins de pau”. Feliç Solstici a tothom, Jesús és nat!!!

 
 
20 Feliç Solstici, Jesús és nat!
 
 
 
   
.
 
 
19 CRISI
 
 
 
   
... perquè saber és bonic

... perquè la ignorància pesa com una pedra

... perquè es tracta millor als altres quan més sabem

... perquè així podem entendre més ràpid el que ens perjudica i el que ens fa mal

... perquè el món té més coses i més colors dels que podem veure i explicar

... perquè la vida no és només l’avui sinó que s’ha d’estar preparat pel demà, encara que el futur sigui incert i llunyà

 
 
18 Per què estudiar?
 
 
 
   

 
 
17 SOM POLÍTICS? sobre política i participació social
 
 
 
   
Una  primera constatació. No es pot no voler, perquè quan negues tota possibilitat, ja estàs optant. Per la qual cosa, totes estem en camí. És l'ofici de viure... ens agradi o no. És una bona imatge que expressa el misteri de l'existència des de una visió occidental. Un inici que se suposa finalitzat, perquè estem en recerca.

Però l'hem assumit? O anem únicament acumulant experiències sense que fonamentin el nostre creixement personal. Com passem per aquest camí: com a consumidors? Com a protagonistes? En som conscients? Potser hem de buscar un moment per aturar-nos.

De recerca. De què? Implica un futur en un context de desorientació general. Tant debò ho tinguéssim clar. Però l'esperit humà és inquiet, no s’assedega mai. Cap a on anem? Tot progrés es vàlid?

Als cristians, l'Esperit ens acompanya i ens crida a l'acció i a la contemplació. Hi ha moltes opcions, però no tot és relatiu. Algunes no són vàlides. Ens cal un tarannà de discerniment. Discernir per aconseguir allò millor. Però hem de saber rebutjar allò que ens limita, que ens redueix i ens esclavitza. I per això es requereix un aprenentatge. Potser no hem aclarit res sobre aquests camins de recerca, són un repte fascinant però ens cal vigilar i estar atents. Aquestes línies només ho volien fer palès. Endavant!

 
 
16 Camins de recerca
 
 
 
   
 
 
15 per QUÍ/QUÉ apostes?
 
 
 
   
 
 
14 Anem de festa!!
 
 
 
   
  • Per què cobro un 30% menys del que cobren els homes?
  • Per què tinc més possibilitats de què se’m realitzi un contracte temporal?
  • Per què només un 6,5% de les dones ocupades ostenten càrrecs directius?
  • Per què la taxa d’ocupació de la dona es troba en un 62,1% i la de l’home en un 80,3%?
  • Per què tinc més possibilitats de ser analfabeta? (55 milions de nenes a tot el món resten excloses de l’educació bàsica)
  • Per què realitzo pràcticament sola totes les tasques de la llar?
  • Per què en alguns països se’m castiga per dur maquillatge, botes o barret (enlloc del niqab, vel imposat per alguns règims musulmans)?
  • Per què 120 milions de dones al món sofreixen mutilacions sexuals?
  • Per què entre un 25% i un 75% de les dones, segons del país que es tracti, reben maltractaments a casa?
  • Per què només 44 països de tot el món han dictat lleis contra la violència domèstica?
 
 
13 Sóc dona.
 
 
 
   
Grans cues esperant davant les portes de les botigues i els grans magatzems; discussions i corredisses al crit de “jo ho he vist primer”, tot per una peça de roba que és “una gran oportunitat”; armaris plens de peces de roba que eren una ganga però que en realitat mai ens van acabar de fer el pes i que ara només ens posem en casos d’emergència i quan la resta està a la rentadora...

Ja han arribat les rebaixes, “Per fi!”, com diu aquella noia tan bufona que es fa la tonteta i que em sembla haver vist en algun programa de la tele... sí dona, aquell programa que “sap que van fer els altres la darrera setmana”... “Per fi!” curiós eslògan l’utilitzat pel mateix gran magatzem que ens avisa de cada canvi d’estació; ja es veu com la crisi influeix també en la publicitat i ara toca motivar la compra buscant la complicitat amb un comprador que amb l’aigua al coll, esperava delerós que arribés aquest període en el qual tot val menys. Sort en tindrem per superar la pujada del gener... Quina generositat!!

 
 
12 REBAIXES!!
 
 
 
   
No són consideracions geogràfiques sinó molt més. El sud és l’altra cara d’un món que ens sembla “el” món però que només n’és un tros petit. De fet pel 80% del planeta allò que anomenem “estat d’excepció” acostuma a ser la regla i l’excepció som nosaltres.

El sud, llavors, trenca els límits geogràfics i s’escampa i ens envolta ...  simplement perquè no hi cap allà on l’hem volgut encabir.  Té forma de fenomen (immigració, marginació,  sense llar ...) però té, sobretot, rostre i nom (Mohamed,  Ainoa, Alejandro, Nayara ...).  Si no els veus és que estàs cec.
 
 
11 El Sud de Nord
 
 
 
   
Mentre em preocupo de com serà, si el preservatiu que porto al moneder se m’haurà caducat o si em farà pudor l’alè, potser oblido del per què realment serà?

Per què, en un moment determinat d’una relació, la  parella es despulla i s’ensenya totes les vergonyes? Les dues persones poden disposar d’un llenguatge que complementa al de la paraula, que també expressa proximitat, descoberta i trobada. El sexe és un llenguatge que s’enriqueix quan realment és un diàleg íntim i profund, que es desperta amb fogots i creix amb la sensibilitat i la delicadesa envers l’altre. Vaja, que per molt disparats que puguem anar, fer l’amor és cosa dels dos, de respectar cada ritme, sense perdre de vista la llibertat de l’altre: que sigui lliure de no avançar, d’aturar-se o de deixar-ho per un altre dia.

Lluny de les cabòries, els prejudicis i les modes que tant ens inflen el cap, hi ha una sexualitat de persones madures, que no té res a veure amb un joc. De fet, el sexe ens dóna possibilitat de produir nova vida, i això és prou important, oi? El sexe (i gràcies a Déu no només el sexe) construeix la parella i és a la vegada un dels tresors de la seva fidelitat. Sí, ja ho hem dit: un tresor íntim dels dos. És molt fàcil fardar-ne i descriure’n tots els detalls al facebook, però aleshores ja no és aquell sexe cosa-dels-dos. Tots hem sentit moltes especulacions, que després disten del que autènticament vivim. Sexe = penetració? Orgasme múltiple? Trempera indefinida o limitada? Del dret o del revés? Cinc, deu cops al dia?... I què!? Que cada parella, que s’estima, descobreixi el quan i com i que valori el sexe que més els complementa i els fa créixer.

Per cert, disculpeu-nos pel títol, però ens van demanar que no fóssim carques... No en sabem més! ;)
Oriol i Laura
 
 
10 Abaixa't els pantalons i estripa-li les calces!
 
 
 
   
Estar a la lluna o voler aconseguir la lluna són expressions que s'utilitzen per referir-se a coses impossibles, que es troben més enllà de les nostres possibilitats, o també a persones fantasioses, idealistes o llunàtiques. Tot i això, aviat farà 40 anys que l'home va arribar a la lluna.

I és que per aconseguir una gran meta primer s'ha de somniar. No és fàcil, en el nostre món pragmàtic, mostrar un somni o expressar confiança en quelcom que no produeix un rendiment econòmic immediat. Així que quan fa un any un grup de joves catòlics ens vam plantejar fer un lloc web on expressar-nos i invitar a altres a fer-ho sense, pràcticament, un cèntim i dedicant temps voluntari, influenciats pel nostre entorn pragmàtic, no sabíem massa bé fins on podríem arribar. Ara complim un any i estem contents amb el resultat, però ens agradaria que vosaltres, els que ens llegiu, ens acompanyéssiu en aquest "viatge a la lluna".

Ja des del principi, la zona d' "also starring" us permet enviar articles per a les diferents seccions. Per a nosaltres és bàsica la vostra opinió i aportacions, tenim ganes de sentir-vos i de saber què penseu. Aquest any introduïm la novetat de poder afegir comentaris als articles publicats, una manera més immediata de facilitar la vostra participació. Els comentaris seran moderats però "grosso modo", ara bé, sigueu prudents, sisplau. Esperem que així, la família de TSKV creixi, i no només a través de la celebració de la Pasqua Jove de Raimat, sinó també a través de la comunicació freqüent a aquest espai web, TSKV.cat, que esperem que sigui un bon lloc de trobada. Registra't, envia'ns els teus comentaris i acompanya'ns a la "lluna"!

 
 
9 Viatge a la lluna
 
 
 
   
JESUÏTES, ENCARA!

No és un crit revolucionari ni una reivindicació rància, és una amable constatació i un signe sincer d’admiració. Havíem pensat de posar el títol en interrogant, però ens ha semblat que l’exclamació s’hi esqueia millor. Bàsicament per dos raons.

Primer, perquè es tracta d’una amable constatació: efectivament, al voltant de mig miler de persones truquen cada any a les portes dels noviciats dels jesuïtes a tot el món. I és una xifra que es manté estable de fa ja uns quants anys. Són pocs? Són molts? El que està clar és que encara són.

Segon, perquè no podrem deixar mai d’admirar-nos que una persona en plena possessió de les seves facultats físiques i mentals, amb estudis i projectes de futur, amb talents per a invertir, amb capacitat per estimar i ser estimat... es senti cridat a viure el seguiment de Jesús en pobresa, castedat i obediència en la Companyia de Jesús, i ho visqui com una sort i no com una desgràcia, disposat a discórrer per tot el món, allà on més se’l necessiti, mirant de servir i estimar Déu i els altres amb tot el seu cor, amb totes les seves forces i amb tota la seva ànima.

Diuen que no vivim bons temps per a l’èpica, i un està sempre temptat de donar crèdit a aquests oracles. Però quins temps han estat millors que aquests per a l’èpica evangèlica? Per a l’èpica evangèlica, tots els temps són igualment difícils i igualment propicis. Els jesuïtes miren de proposar modestament un camí possible de viure amb sentit aquesta èpica. Ahir, avui i fins que Déu vulgui.

 
 
8 Jesuïtes, encara?
 
 
 
   
 
 
7 Motius de lluita: motius d'esperança
 
 
 
   
 
 
6 una nova primavera
 
 
 
   
L’Església no sempre ha estat així. No sempre hi ha hagut Rouco Varela i la COPE repartint candela. No sempre la seva credibilitat i el seu prestigi social havien estat tan deteriorats. No sempre hi ha hagut aquest esperit de lamentació davant el món. No sempre un hivern tan cru havia fet esperar amb tantes ganes la primavera.

Però, al mateix temps, l’Església sempre ha estat així. Sempre ha estat una institució feta de persones i amb els defectes de les persones. Sempre els profetes han estat molestos. Sempre ha decebut els radicals i ha escandalitzat els puritans. Sempre el missatge del Crist ha quedat massa lluny de la resposta dels seus deixebles. Sempre ens ha recordat que Jesús no va escollir Pere per la seva perfecció, sinó per la seva estimació.

I, malgrat tot, l’Església sempre ha estat una casa amb racons acollidors, un àmbit domèstic on molts, i molt diferents, poden viure i celebrar amb sentit la seva fe. Parlo de l’església que té sempre parada una taula amb un hule a quadres; de l’Església amb la cafetera sempre plena i amb una cadira sempre disponible. Parlo de l’Església amb un brogit d’antenes que busquen, per diferents canals, la mateixa sintonia.
En aquesta Església, la fe sempre ha estat una gràcia i la militància, una odissea.

 
 
5 XXI, una odisea a l'Església
 
 
 
   
Hola amics! Ens adrecem a tu, que llegeixes aquestes ratlles. Potser encara estàs indecisa, indecís de venir a la Pasqua. Potser ets de les persones fixes que es marquen l’agenda a principis d’any per poder venir a Raimat. El lema que ens aplega aquest any és Domèstic.

Déu fa estada a les nostres vides molts cops de manera suau, sense violentar, sense forçar. Déu és viscut, i pot ser viscut en els esdeveniments més particulars del teu dia a dia. La Pasqua significa potser un punt i part; una experiència molt intensa i que podria tenir el risc de ser viscuda com un parèntesi a la teva vida.

La Pasqua recull el que portes viscut tot l’any i suposa un impuls per tal de viure la presència d’Aquell qui t’estima incondicionalment en la teva pròpia realitat. Rebràs moltes invitacions d’amics, amigues, catequistes, professors, al web dels jesuïtes, a www.tskv.cat (per cert, suposo que no hauràs comès el gravíssssssim error de no entrar-hi, oi?). La millor invitació, però, és la del propi Jesús, que vol fer camí amb tu i vol que tu responguis. A qui vulgui obrir la porta, ens veiem a Raimat el dia 20 de Març!
 
 
4 * DoMÈStic
 
 
 
   
Tornem de les vacances. Encara que curtes, són un temps extraordinari: tenim més temps per a estar amb la família i amb els amics, per a dedicar-nos a allò que ens interessa... En resum, les vacances són un temps diferent del que ens toca viure de manera ordinària.

La vida quotidiana, la de cada dia, sembla més monòtona i repetitiva. Anem al cole o al treball, veiem a la mateixa gent, fem les mateixes coses... I quan s’esdevé quelcom diferent és perquè hi ha un examen o un treball important a entregar. I ens passem els dies esperant el cap de setmana per a tornar a començar el pròxim dilluns. 

Tot i això, la vida quotidiana està feta de trobades, de petits moments reeixits, també d’algunes decepcions, tots ells units en aquestes activitats que semblen repetir-se una i altra vegada. Això passa perquè, darrera de totes aquestes rutines, hi ha un desig que les alimenta i els hi dóna sentit, origen i finalitat. Cada vegada que t’acomiades dels teus pares per anar al col·legi, o de la teva parella per anar al treball, cada vegada que t’asseus amb el teu company de pupitre o comences una nova reunió, cada vegada que un amic repeteix la mateixa història, aquest desig, aquest sentiment, aquesta força, està aquí, fent que sigui una activitat única, la d’aquell dia i no d’un altre, la que fa que aquest dia siguis tu, i les teves relacions amb els altres avancin i no es quedin congelades en la memòria. Aquesta força és l’amor a la vida i als que ens envolten, és el sentiment d’humanitat que ens mou a seguir descobrint, en allò ordinari, la meravella de la trobada amb els altres i la sorpresa de què cada dia que passa creixem. Pels cristians, a més, aquest amor està fonamentat en Déu.

Es converteix, d’aquesta manera, cada dia, en un regal que, encara que estigui embolicat amb el mateix paper de rutina, conté una sorpresa agradable i diferent. És important que l’obrim i no el jutgem només pel seu embalatge. Seria bo dedicar temps i atenció a descobrir aquestes sorpreses que el dia a dia guarda per a nosaltres.
 
 
3 * el repte del qüotidià
 
 
 
   
Carai! Ja hi tornem a ser! Amb aquest títol segur que ha escrit aquest rotllo un catequista, pastoralista, monitor o cap –tots són de la mateixa espècie-. Què hi ha de dolent en celebrar el Nadal? És veritat que no tenim en compte aquells que no ho passen tan bé, que el consumisme sembla que s’ha convertit en el protagonista... i està que hi pensem i que ens facin reflexionar. Però els cristians sembla que no sàpiguen gaudir ni de les pròpies festes... k avorrits k són! Tot té segones intencions, visions negatives i crítiques... acaben convertint els sentiments en ideologies progres...

El Nadal és un parèntesi que trenca la lògica habitual –per sort!-. Tornen els bon desitjos, pensem en el altres –el que costa trobar un regal per a cadascú... malgrat vingui diners...ja sé- els àpats no es preparen sols, les retrobades al voltant de la taula... o participar a les poques eucaristies after hours de l’any, altrament dita del Gall. Això no compta? O les campanyes de solidaritat, amb el temps que costa preparar-les –fins i tot ens saltem el pati... això sí que és sagrat!- o les oportunitats per fer voluntariat... Que sí... que el Nadal és diferent... que no hem de ser tan negatius!

Si Jesús tornés a néixer es miraria la realitat amb ulls d’infant- heu vist com els nadons miren les llums, senten la música?-. Potser ens hem tornat grans i només sentim amb el cap. Jesús miraria el cantó bo de les persones i lluitaria per transformar tot allò que ens allunya del veritable sentit del Nadal: celebrar que no estem sols, que Déu s’ha fet home com nosaltres i ens acompanya! Ens atrevim a descobrir-lo també a d’un centre comercial?

Ah! I tot això ho escriu un profe de Reli i pastoralista, que havia estat moni i cap, i a prop dels trenta anyets –segur que m’heu agafat!- reil·lusionat pel Nadal gràcies pels seus alumnes... I una última frase pròpia d’aquests dies: fem que sigui Nadal durant tot l’any!
 
 
2 *Alter-Nativitat
 
 
 
   
Recordo quan feia 3r d’ESO, temps de sortir i de tenir grans grups d’amics. Potser érem 12 a la “colla”. Dotze que réiem junts a classe, que compartíem llargues estones de patis i que quedàvem per anar al cinema o a prendre alguna cosa. El temps que passàvem junts era important per a nosaltres, ens ho passàvem bé.

En aquell temps un professor ens va dir solemnement un bon dia a tutoria: “d’amics, de veritables amics, només se’n tenen 3 o 4. La resta, són companys. Alguns més bons que altres, però companys al cap i a la fi”. No el vaig entendre. Què volia dir? Que potser ens estàvem enganyant els uns als altres quan ens déiem amics? O és que el seu concepte d’amistat era més restringit i escanyolit?

Tot i que vaig quedar ben sorpresa davant aquesta afirmació, anys més tard, vaig arribar a comprendre que l’esmentat professor tenia una part de raó. Un amic potser no és només algú amb qui surts els caps de setmana i passes una bona estona. Un amic és algú amb qui pots confiar les teves més íntimes preocupacions, aquell que s’alegra pels teus triomfs, i aquell que plora amb tu en els moments més tristos. Un amic és aquell que t’allarga la mà, aquell que no t’abandona, aquell a qui pots trucar i saps que t’escolta de bon grat. D’aquest tipus d’amics a fons no n’abunden. Però tampoc diria que només n’hi ha 2 o 3, que quedi clar!

Estic convençuda, també, que poden haver-hi amics “menys propers” amb gran valor en a la nostra vida. El cas és que no podem tancar-nos, sinó que cal obrir el nostre cor a altres persones, que també saben treure i veure el millor de nosaltres.Inevitablement el temps va passant, coneixem noves persones que aconsegueixen col·locar rialles en el nostre rostre, però molts d’ells acabaran allunyant-se com les estacions de l’any. Ara bé, quan el vent bufa, no dubteu que ells o el seu esperit vital retornaran. I és que algú que es creua en el nostre camí és difícil d’oblidar.

Cada persona que passa per la nostra vida és única, l’anomenem com l’anomenem, “millor amiga”, “amiga” o “companya”. Què més dóna el nom! Cada persona acaba sembrant quelcom en el nostre cor, deixa una mica de sí i s’enduu una mica de nosaltres.

Els canvis, com el de batxillerat a universitat, són forts i trenquen molts vincles. Però hem de saber-los-hi fer front i, sobretot, lluitar per aquells que varen omplir la nostra vida. Els amics són importants. I avui dia no és pas tan difícil mantenir el contacte. Us animo a agafar el telèfon i trucar a aquell company que fa temps que no veus, però que recordes sovint. D’amics se’n guanyen, se’n conserven o se’n perden al llarg de la vida; aquesta és la realitat que hem d’acceptar i potser transformar. Per tant, faig una crida a utilitzar les noves tecnologies i escriure un sms de “kdem?”. 

 
 
1 Kdem?! Un número sobre l'amistat.
 
 
 
   
Noves tecnologies? A aquestes altures de la pel·lícula sembla ingenu continuar qualificant-les com a noves. Estan ja incorporades en la nostra vida quotidiana i els joves les utilitzen amb la mateixa facilitat que abans s'utilitzava un càntir. El que sembla menys ingenu és parlar d'una nova cultura nascuda de l'ús generalitzat d'aquestes tecnologies. El procés d'aparició d'una nova manera de percebre el món i d'intervenir en ell és necessàriament més lent i estem immersos en un procés que encara ve de més lluny, potser des del naixement de la fotografia i el cinema, la característica principal dels quals és la visualitat. Venim d'una cultura lectora que desconfiava de la visualitat per aparent i falsa, i ens dirigim cap a una altra on allò visual té un valor molt important. Com amb tot allò nou es produeixen reaccions excessivament optimistes i altres excessivament pessimistes, però en cap pas podem quedar-nos al marge. El millor serà nedar en aquestes aigües de la cultura visual i no perdre el temps queixant-nos que estan fredes.
 
 
0 + vida on-line
 
 
 
 

contacte------------------------qui som?-------------------------jesuites.cat---------------------------------------------------------------------------tskv.cat 2007