Un inesperat canvi de plans va fer que Ignasi de Loiola arribés i es quedés a Manresa. Era l'any 1522. El fet que les portes de Barcelona fossin tancades als viatgers per por a la propagació de la pesta, provocà que aquell cavaller amb vocació de pelegrí, fes de la capital del Bages l’escenari de la seva conversió.

Després de visitar la Moreneta i oferir-se en vetlla d’armes, Ignasi volia prosseguir el seu combat espiritual dirigint-se a Jerusalem, la terra on va morir el seu Senyor. Barcelona, i no Manresa, era l’escala necessària pel viatge del pelegrí. I sense haver-ho previst, aquell nou camí, el que va de Montserrat-Manresa, esdevingué per a Ignasi de Loiola, un espai que permet entendre tot el que ha suposat aquell home i la Companyia de Jesús en la historia de l’Església i del Món Contemporani.

Cada any un grup de pelegrins refan aquest camí de vint-i-cinc quilòmetres endinsant-se en la dinàmica generativa de l’espiritualitat ignasiana. Tot comença amb una “vetlla d’armes” a la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat. Allà hi resten tres hores en una nau insòlitament buida de visitants. És de nit. El contrast entre el magnífic espai d’acollida i la seva estranya buidor reenvia a l’essencial de la pròpia existència i el seu sentit. Bona preparació per a l’actitud de recerca que Ignasi duu a dins i el farà trobar el sentit de la inesperada nova etapa. Tant se val, la recerca ja és un espai familiar per al pelegrí.

Els pelegrins contemporanis que es van acostar a Montserrat la nit del divendres 26 de març s’han familiaritzat amb aquesta vivència ignasiana. Per això, no tot concloïa amb la vetlla davant la Moreneta. L’endemà, amb els ressons de l’experiència a la Basílica, descendeixen a la vall. Es un camí de baixada, d’aterratge a la realitat que posa a prova l’autenticitat de totes les místiques. El camí vers Manresa, cap a la Cova de Sant Ignasi, és un encontre amb els primers colors de la primavera al Bages: el verd del blat tendre, els ametllers en flor, l’ombra fantasiosa de la serralada santa... Aquest camí també va ser per ells escenari d’encontres personals a dos, a tres, a quatre... Sempre cercant complicitats. Cadascú amb preguntes ben diferents, però tots, d’una manera o altre, en recerca.

Finalment, a primer hora de la tarda del dissabte 27, la Cova de Manresa els acull. Allà poden refer-se de l’etapa. Passant per la cova d’Ignasi, plegats agafen esperit pel retorn a la vida quotidiana. Al llarg de vint-i-quatre hores han viscut en el símbol de la Vetlla-pelegrinatge d’Ignasi de Loiola a Montserrat i Manresa. Ara, els toca emprendre un altre viatge cap a casa. Ara toca continuar recerques, però havent entès que, com per a Ignasi de Loiola, un sobtat canvi de plans pot esdevenir drecera.